Bona nit a tots!
Comença l'octubre, ja fa 1 parell de setmanes que hem començat classes, l'activitat política fa dies que bull i, per tant, torna a tocar fotre una mica de canya des d'aquest blog. I si no fotem canya, almenys puc vomitar els pensaments varis que van venint massa sovint seguint les notícies.
Abans que res, vull felicitar a la gent del Setmanari La Directa, perquè avui han estrenat una nova pàgina web que serà el referent informatiu dels moviments socials al nostre país. Podeu seguir-los a www.directa.cat Paga la pena!
Dit això, m'agradaria parlar una mica dels canvis que està fent Esquerra (ERC) i una mica quina dinàmica penso que està seguint des de fa temps, ja. Avui parlaré una mica del passat, de coses que molts ja haureu reflexionat i sobre el que s'ha escrit molt, però volia posar els fonaments de l'abans per intentar entendre què pot passar ara. Així, doncs, avui explico això i demà intentaré explicar quins moviments està intentant fer ara Esquerra.
Suposo que no cal dir que els darrers anys l'independentisme ha crescut exponencialment. Malgrat això, la seva representació al Parlament ha disminuït considerablement. Per tant, la lectura que se n'ha de fer és bastant senzilla: 1) hi ha molts independentistes que no consideren l'independentisme com una prioritat, i per tant voten altres opcions (com CiU, IC, abstenció...) 2) l'únic partit representat fins ara (ERC) no ha fet una bona feina i això n'ha fet reduir la representació.
Dins de les altres formacions/moviments independentistes trobem:
- Solidaritat: un partit que s'etiqueta com a transversal i que bàsicament repeteix una vegada i una altra que el que cal és la independència, bàsicament per qüestions econòmiques (tot i que aprofita qualsevol tema per reivindicar la necessitat de l'Estat propi). L'únic que fa, doncs, és intentar tocar els collons tant com poden en qüestions nacionals. Va entrar al Parlament amb 4 diputats i a les municipals va patir un daltabaix considerable.
- Esquerra Independentista: amb dos eixos clars i units, la independència i el socialisme. Amb uns grandíssims resultats a les municipals, amb un creixement exponencial i un discurs d'esquerres sense cap mena de tabú. Al Parlament no s'ha presentat.
Aquestes dues formacions han nascut, la primera, i crescut, la segona, considerablament al mateix temps que Esquerra anava perdent milers i milers de vots. Una pèrdua de vots deguda, al meu entendre, per 2 punts bàsics:
1) Pacte amb el PSOE: un partit que es ven d'esquerres però no actua com a tal i, alhora, subordinat a Espanya. Era de calaix que Esquerra no podia anar massa lluny amb un company de viatge així. I Esquerra ha intentat anar lluny amb aquest company de viatge. Recordem que Esquerra, abans de governar, era el partit abanderat de l'independentisme (quan l'independentisme no estava tant de moda) i, alhora, era vist com un partit d'esquerres, diferent, molt més del carrer, amb una manera de fer i una dinàmica que res tenia a veure amb altres grans partits.
Aquest pacte va fer que Esquerra deixés de ser vista com aquell partit que defensava a mort els Països Catalans i que la independència era el seu principal objectiu, ja que ens van mostrar que no, que la independència podia esperar i que tenien altres prioritats. Però resulta que les altres prioritats eren totalment lamentables. Lamentables en el sentit que no transformaven la societat en cap sentit. Esquerra ens va defensar el Pla Bolonya, els abusos dels Mossos, les retallades de drets, etc... mentre no aplicava cap canvi en el sentit d'aprofundir en la democràcia, d'acabar amb els luxes entre la classe política, en intentar treure poder als que més tenen. Ja no parlem de plantar cara al carrer.
Esquerra ens ha demostrat, quan ha manat, que l'independentisme no és una prioritat i que això de ser d'esquerres és una etiqueta molt maca per penjar-se, com fa el PSOE, però arribar més enllà no toca.
2) I no menys important. Per triomfar en política, avui en dia, per desgràcia, no cal aprovar i aplicar unes mesures molt bones per certs sectors, sinó que cal saber vendre's. Un govern pot haver fet coses molt bones i alguna cagada (òbviament), però si durant el seu mandat dóna una sensació de debilitat, d'incertesa i és atacat constantment sense ell saber-se defensar dels atacs; ja ha mort.
Esquerra, com he dit abans, al meu entendre no va fer les coses bé. Però és que després no ha intentat ni vendre's bé. Després de baixar-se de pantalons una vegada rere l'altre (el colmo, tornar a pactar amb els sociates després que els fessin fora del govern per dir NO a l'Estatut), quan han vingut eleccions ERC no ha sapigut defensar la feina que ha fet. Sabien que la majoria de gent estava desilusionada, i enlloc d'intentar fer veure que havien fet les coses bé, ERC va fer un discurs de perdedor. I qui fa discurs de perdedor, perd.
En contraposició a ERC tenim Iniciativa. Estaven al mateix govern. Van defensar les mateixes accions. De fet, Iniciativa era qui atonyinava desmesuradament a estudiants i periodistes. Però, a diferència d'Esquerra, Iniciativa va intentar vendre que havien fet una bona feina durant el seu govern, van ser els únics que ho deien amb orgull. I la gent, s'oblida ràpid de les coses, va agafar abans la papereta dels ecopijos que no la d'Esquerra. Al meu entendre, totalment lògic gràcies a una campanya de reafirmament tant de la seva ideologia com de la feina feta, a diferència d'Esquerra que no va fer ni una cosa ni l'altra.
Per mi, són aquestes dues raons les que van provocar principalment la pèrdua d'identitat, i per tant de vots, del partit.
Tot això, que suposo que us haurà fet mandra llegir perquè tothom fot anys que ha fet l'anàlisi sobre ERC, ho explico per valorar què vol fer ERC a partir d'ara i com m'ho prenc jo, personalment. Demà ho intento escriure.
Salut!
gorina
Comença l'octubre, ja fa 1 parell de setmanes que hem començat classes, l'activitat política fa dies que bull i, per tant, torna a tocar fotre una mica de canya des d'aquest blog. I si no fotem canya, almenys puc vomitar els pensaments varis que van venint massa sovint seguint les notícies.
Abans que res, vull felicitar a la gent del Setmanari La Directa, perquè avui han estrenat una nova pàgina web que serà el referent informatiu dels moviments socials al nostre país. Podeu seguir-los a www.directa.cat Paga la pena!
Dit això, m'agradaria parlar una mica dels canvis que està fent Esquerra (ERC) i una mica quina dinàmica penso que està seguint des de fa temps, ja. Avui parlaré una mica del passat, de coses que molts ja haureu reflexionat i sobre el que s'ha escrit molt, però volia posar els fonaments de l'abans per intentar entendre què pot passar ara. Així, doncs, avui explico això i demà intentaré explicar quins moviments està intentant fer ara Esquerra.
Suposo que no cal dir que els darrers anys l'independentisme ha crescut exponencialment. Malgrat això, la seva representació al Parlament ha disminuït considerablement. Per tant, la lectura que se n'ha de fer és bastant senzilla: 1) hi ha molts independentistes que no consideren l'independentisme com una prioritat, i per tant voten altres opcions (com CiU, IC, abstenció...) 2) l'únic partit representat fins ara (ERC) no ha fet una bona feina i això n'ha fet reduir la representació.
Dins de les altres formacions/moviments independentistes trobem:
- Solidaritat: un partit que s'etiqueta com a transversal i que bàsicament repeteix una vegada i una altra que el que cal és la independència, bàsicament per qüestions econòmiques (tot i que aprofita qualsevol tema per reivindicar la necessitat de l'Estat propi). L'únic que fa, doncs, és intentar tocar els collons tant com poden en qüestions nacionals. Va entrar al Parlament amb 4 diputats i a les municipals va patir un daltabaix considerable.
- Esquerra Independentista: amb dos eixos clars i units, la independència i el socialisme. Amb uns grandíssims resultats a les municipals, amb un creixement exponencial i un discurs d'esquerres sense cap mena de tabú. Al Parlament no s'ha presentat.
Aquestes dues formacions han nascut, la primera, i crescut, la segona, considerablament al mateix temps que Esquerra anava perdent milers i milers de vots. Una pèrdua de vots deguda, al meu entendre, per 2 punts bàsics:
1) Pacte amb el PSOE: un partit que es ven d'esquerres però no actua com a tal i, alhora, subordinat a Espanya. Era de calaix que Esquerra no podia anar massa lluny amb un company de viatge així. I Esquerra ha intentat anar lluny amb aquest company de viatge. Recordem que Esquerra, abans de governar, era el partit abanderat de l'independentisme (quan l'independentisme no estava tant de moda) i, alhora, era vist com un partit d'esquerres, diferent, molt més del carrer, amb una manera de fer i una dinàmica que res tenia a veure amb altres grans partits.
Aquest pacte va fer que Esquerra deixés de ser vista com aquell partit que defensava a mort els Països Catalans i que la independència era el seu principal objectiu, ja que ens van mostrar que no, que la independència podia esperar i que tenien altres prioritats. Però resulta que les altres prioritats eren totalment lamentables. Lamentables en el sentit que no transformaven la societat en cap sentit. Esquerra ens va defensar el Pla Bolonya, els abusos dels Mossos, les retallades de drets, etc... mentre no aplicava cap canvi en el sentit d'aprofundir en la democràcia, d'acabar amb els luxes entre la classe política, en intentar treure poder als que més tenen. Ja no parlem de plantar cara al carrer.
Esquerra ens ha demostrat, quan ha manat, que l'independentisme no és una prioritat i que això de ser d'esquerres és una etiqueta molt maca per penjar-se, com fa el PSOE, però arribar més enllà no toca.
2) I no menys important. Per triomfar en política, avui en dia, per desgràcia, no cal aprovar i aplicar unes mesures molt bones per certs sectors, sinó que cal saber vendre's. Un govern pot haver fet coses molt bones i alguna cagada (òbviament), però si durant el seu mandat dóna una sensació de debilitat, d'incertesa i és atacat constantment sense ell saber-se defensar dels atacs; ja ha mort.
Esquerra, com he dit abans, al meu entendre no va fer les coses bé. Però és que després no ha intentat ni vendre's bé. Després de baixar-se de pantalons una vegada rere l'altre (el colmo, tornar a pactar amb els sociates després que els fessin fora del govern per dir NO a l'Estatut), quan han vingut eleccions ERC no ha sapigut defensar la feina que ha fet. Sabien que la majoria de gent estava desilusionada, i enlloc d'intentar fer veure que havien fet les coses bé, ERC va fer un discurs de perdedor. I qui fa discurs de perdedor, perd.
En contraposició a ERC tenim Iniciativa. Estaven al mateix govern. Van defensar les mateixes accions. De fet, Iniciativa era qui atonyinava desmesuradament a estudiants i periodistes. Però, a diferència d'Esquerra, Iniciativa va intentar vendre que havien fet una bona feina durant el seu govern, van ser els únics que ho deien amb orgull. I la gent, s'oblida ràpid de les coses, va agafar abans la papereta dels ecopijos que no la d'Esquerra. Al meu entendre, totalment lògic gràcies a una campanya de reafirmament tant de la seva ideologia com de la feina feta, a diferència d'Esquerra que no va fer ni una cosa ni l'altra.
Per mi, són aquestes dues raons les que van provocar principalment la pèrdua d'identitat, i per tant de vots, del partit.
Tot això, que suposo que us haurà fet mandra llegir perquè tothom fot anys que ha fet l'anàlisi sobre ERC, ho explico per valorar què vol fer ERC a partir d'ara i com m'ho prenc jo, personalment. Demà ho intento escriure.
Salut!
Escrits
0 comentaris:
Publica un comentari