Ahir vaig apuntar algunes raons que, al meu entnedre, van provocar que ERC perdés la seva identitat política (tant a nivell nacional com social) i, com a conseqüència d'això, també perdés una quantitat grandíssima de vots i suports de la gent.
Vist com han evolucionat les coses, amb un Puigcercós votat majoritàriament pels militants del partit en unes eleccions a la Presidència bastant dividides (Carod, Carretero, Uriel, Puigcercós), entenc que la decisió d'apostar per unir les -suposades- esquerres del país ja agradava als militants. Que malgrat tot, els militants volien seguir amb el PSOE i no els molestava gaire la pèrdua (o que s'aigualissin) les reivindicacions nacionals.
Llavors, què és el que ha provocat un canvi en la Direcció d'Esquerra i, segons sembla, també un canvi important en la seva manera de fer? Jo només llegeixo una resposta: la pèrdua de vots. La pèrdua de vots ha fet que la Direcció que dominava el partit hagi de deixar espai als que creuen en una altra manera de fer les coses. I, aquest cop (i bé per ERC), s'ha fet sense sang entre la militància. Sense sang, però, alhora, amb membres pro-tripartit que segueixen en posicions destacades.
Però al cap i a la fi hi ha hagut un canvi. I ERC intentarà reinventar-se aquests anys. Després de picar molta pedra des de l'oposició, van aconseguir uns resultats històrics. Resultats que han perdut intentant fer un "pacte d'esquerres". Ara, doncs, intentaran potenciar tant com puguin l'altra branca: la nacional.
Intentaran potenciar la branca nacional per dos motius. Pel que acabo d'apuntar i per un altre segurament més important: Solidaritat. I és que l'aparició d'aquest partit que, com vaig dir i reitero, té com a tema principal la independència i fot canya dia sí dia també sobre aquest tema, permet que moltíssims votants independentistes d'ERC vegin les baixades de pantalons que fa reiteradament ERC en temes nacionals. Quan ningú tenia un altaveu on mostrar el pactisme i la poca fermesa d'ERC en temes nacionals, podien anar fent... però ara hi ha algú que els ho diu a la cara i que té cert ressò als mitjans, sobretot entre els independentistes, i si ERC comencés a perdre terreny davant Solidaritat, mentre la CUP l'apreta des de l'esquerra, ja poden plegar.
Per això ERC ha decidit que intentaran contrarrestar la política de Solidaritat fent una política similar. Posaran el tema nacional a l'ordre del dia, n'aniran parlant sovint, apretaran a Convergència en aquests temes, etc... i, no ens enganyem, com que són el partit independentista més gran, intentaran que un altre cop l'independentisme es concentri al seu voltant, marginant Solidaritat i tornant a tenir, pràcticament, el monopoli de l'independentisme (i etiquetant-se com EL partit independentista, cosa que ara no poden fer).
Potser a bastants independentistes els agradarà escoltar aquest canvi dins d'ERC. I, certament, que recuperin part del seu esperit independentista és bo i necessari. Però, fins a quin punt ens en podem fiar? Fins a quin punt el seu independentisme serà radical, no submís?
Al meu entendre, ERC fa anys que no aposta per un independentisme desacomplexat, sinó que agafa aquesta estratègia després d'un daltabaix a les eleccions i per interessos purament partidistes. A ERC, ara, li interessa vendre's com un partit clarament independentista per, d'una banda, allunyar-se del passat del tripartit i, de l'altra, intentar minimitzar l'impacte de Solidaritat. Què passarà si ERC compleix els objectius que s'ha marcat (recuperar espai perdut i eliminar el rival, Solidaritat)? Tornarà a aigualir les seves reivindicacions nacionals com porta 8 anys fent?
Tot això que he parlat ara és parlant, únicament, d'independentisme. Però no ens hem d'oblidar que Esquerra havia de ser molt més. Esquerra era d'esquerres, en teoria. I com que penjar-se l'etiqueta d'esquerres no els ha funcionat, ara en renuncien. Han decidit que això ho poden deixar de banda, que accentuaran sols el seu independentisme. Quina mena de partit és aquell que, malgrat portar 8 anys repetint-nos que són d'esquerres, ara amagaran aquest discurs per parlar d'una altra cosa? Hi podem creure?
D'Esquerra, el que m'agradava, fot anys ja, era que a part de ser un partit independentista semblava que era un partit que volia canviar les coses. Com a mínim, amb una manera de fer molt diferent a la resta de partits. Per desgràcia, quan va arribar al govern vam veure que això no era així. I, encara més lamentablement, quan es reinventa veiem que fins i tot s'aparta del discurs d'esquerres, d'un discurs transformador, per destacar només una de les dues potes que ahir comentàvem que havien fet créixer ERC.
El colmo va ser aquesta frase: "entre l'esquerra i el país, apostem pel país".
Quina mena de partit d'esquerres diria aquesta frase? CAP, ja us responc jo. Entre l'esquerra i el país, no triem. O triem els dos. Són dos eixos irrenunciables de la nostra ideologia i lluitarem per avançar en aquests dos camps. Esquerra, però, ja es veu que no. Que això d'"Esquerra" queda molt bé al nom i tal, però deixem-ho de banda, acostem-nos a CiU que són els que manen, i aviam què en treiem. I com que CiU, d'esquerres, més aviat poc... doncs au, toca parlar del país i prou.
Sincerament, aquesta manera de reinventar-se d'Esquerra la trobo lamentable. Molt trista. Ja em demostra que no seran capaços d'il·lusionar com feien anys enrere, perquè el seu discurs és dèbil. No dèbil per falta d'arguments, sinó dèbil perquè no se'l creuen. Perquè el fan perquè les circumstàncies els han portat a aquí i el van modelant segons com bufi el vent. Ara toca anar de progres, doncs anem de progres... ara d'indepes? Doncs vinga a parlar d'independència...
i si quan es deien d'esquerres no van fer avançar el país cap a la justícia social, ara que es diuen independentistes jo dubto que facin avançar el país cap a la independència.
Esquerra, penso, necessitava un canvi de dalt a baix. De gent, de maneres de fer, d'objectius, d'aclarir què pensen ideològicament i per què volen lluitar. I no ho han fet. No ho han fet. El que han fet ha sigut un simple canvi de persones en la Direcció del partit, un canvi d'estratègia (passar del pacte d'esquerres, a intentar sobretot dir que són molt independentistes i collar CiU en aquest aspecte) i poca cosa més.
I és això, justament, el que em fa pensar que aquest intent de reinventar-se, com a molt, els pot permetre per posar fre a la caiguda en picat que estava patint el partit. Però en cap cas començar a tenir un creixement notable com havia tingut fa ja una dècada.
Salut!
PD. L'actualització d'avui l'he fet ben adormit i cansat després d'entrenar... si la cago molt, no us acarnisseu amb mi, tingueu pietat! xd
Vist com han evolucionat les coses, amb un Puigcercós votat majoritàriament pels militants del partit en unes eleccions a la Presidència bastant dividides (Carod, Carretero, Uriel, Puigcercós), entenc que la decisió d'apostar per unir les -suposades- esquerres del país ja agradava als militants. Que malgrat tot, els militants volien seguir amb el PSOE i no els molestava gaire la pèrdua (o que s'aigualissin) les reivindicacions nacionals.
Llavors, què és el que ha provocat un canvi en la Direcció d'Esquerra i, segons sembla, també un canvi important en la seva manera de fer? Jo només llegeixo una resposta: la pèrdua de vots. La pèrdua de vots ha fet que la Direcció que dominava el partit hagi de deixar espai als que creuen en una altra manera de fer les coses. I, aquest cop (i bé per ERC), s'ha fet sense sang entre la militància. Sense sang, però, alhora, amb membres pro-tripartit que segueixen en posicions destacades.
Però al cap i a la fi hi ha hagut un canvi. I ERC intentarà reinventar-se aquests anys. Després de picar molta pedra des de l'oposició, van aconseguir uns resultats històrics. Resultats que han perdut intentant fer un "pacte d'esquerres". Ara, doncs, intentaran potenciar tant com puguin l'altra branca: la nacional.
Intentaran potenciar la branca nacional per dos motius. Pel que acabo d'apuntar i per un altre segurament més important: Solidaritat. I és que l'aparició d'aquest partit que, com vaig dir i reitero, té com a tema principal la independència i fot canya dia sí dia també sobre aquest tema, permet que moltíssims votants independentistes d'ERC vegin les baixades de pantalons que fa reiteradament ERC en temes nacionals. Quan ningú tenia un altaveu on mostrar el pactisme i la poca fermesa d'ERC en temes nacionals, podien anar fent... però ara hi ha algú que els ho diu a la cara i que té cert ressò als mitjans, sobretot entre els independentistes, i si ERC comencés a perdre terreny davant Solidaritat, mentre la CUP l'apreta des de l'esquerra, ja poden plegar.
Per això ERC ha decidit que intentaran contrarrestar la política de Solidaritat fent una política similar. Posaran el tema nacional a l'ordre del dia, n'aniran parlant sovint, apretaran a Convergència en aquests temes, etc... i, no ens enganyem, com que són el partit independentista més gran, intentaran que un altre cop l'independentisme es concentri al seu voltant, marginant Solidaritat i tornant a tenir, pràcticament, el monopoli de l'independentisme (i etiquetant-se com EL partit independentista, cosa que ara no poden fer).
Potser a bastants independentistes els agradarà escoltar aquest canvi dins d'ERC. I, certament, que recuperin part del seu esperit independentista és bo i necessari. Però, fins a quin punt ens en podem fiar? Fins a quin punt el seu independentisme serà radical, no submís?
Al meu entendre, ERC fa anys que no aposta per un independentisme desacomplexat, sinó que agafa aquesta estratègia després d'un daltabaix a les eleccions i per interessos purament partidistes. A ERC, ara, li interessa vendre's com un partit clarament independentista per, d'una banda, allunyar-se del passat del tripartit i, de l'altra, intentar minimitzar l'impacte de Solidaritat. Què passarà si ERC compleix els objectius que s'ha marcat (recuperar espai perdut i eliminar el rival, Solidaritat)? Tornarà a aigualir les seves reivindicacions nacionals com porta 8 anys fent?
Tot això que he parlat ara és parlant, únicament, d'independentisme. Però no ens hem d'oblidar que Esquerra havia de ser molt més. Esquerra era d'esquerres, en teoria. I com que penjar-se l'etiqueta d'esquerres no els ha funcionat, ara en renuncien. Han decidit que això ho poden deixar de banda, que accentuaran sols el seu independentisme. Quina mena de partit és aquell que, malgrat portar 8 anys repetint-nos que són d'esquerres, ara amagaran aquest discurs per parlar d'una altra cosa? Hi podem creure?
D'Esquerra, el que m'agradava, fot anys ja, era que a part de ser un partit independentista semblava que era un partit que volia canviar les coses. Com a mínim, amb una manera de fer molt diferent a la resta de partits. Per desgràcia, quan va arribar al govern vam veure que això no era així. I, encara més lamentablement, quan es reinventa veiem que fins i tot s'aparta del discurs d'esquerres, d'un discurs transformador, per destacar només una de les dues potes que ahir comentàvem que havien fet créixer ERC.
El colmo va ser aquesta frase: "entre l'esquerra i el país, apostem pel país".
Quina mena de partit d'esquerres diria aquesta frase? CAP, ja us responc jo. Entre l'esquerra i el país, no triem. O triem els dos. Són dos eixos irrenunciables de la nostra ideologia i lluitarem per avançar en aquests dos camps. Esquerra, però, ja es veu que no. Que això d'"Esquerra" queda molt bé al nom i tal, però deixem-ho de banda, acostem-nos a CiU que són els que manen, i aviam què en treiem. I com que CiU, d'esquerres, més aviat poc... doncs au, toca parlar del país i prou.
Sincerament, aquesta manera de reinventar-se d'Esquerra la trobo lamentable. Molt trista. Ja em demostra que no seran capaços d'il·lusionar com feien anys enrere, perquè el seu discurs és dèbil. No dèbil per falta d'arguments, sinó dèbil perquè no se'l creuen. Perquè el fan perquè les circumstàncies els han portat a aquí i el van modelant segons com bufi el vent. Ara toca anar de progres, doncs anem de progres... ara d'indepes? Doncs vinga a parlar d'independència...
i si quan es deien d'esquerres no van fer avançar el país cap a la justícia social, ara que es diuen independentistes jo dubto que facin avançar el país cap a la independència.
Esquerra, penso, necessitava un canvi de dalt a baix. De gent, de maneres de fer, d'objectius, d'aclarir què pensen ideològicament i per què volen lluitar. I no ho han fet. No ho han fet. El que han fet ha sigut un simple canvi de persones en la Direcció del partit, un canvi d'estratègia (passar del pacte d'esquerres, a intentar sobretot dir que són molt independentistes i collar CiU en aquest aspecte) i poca cosa més.
I és això, justament, el que em fa pensar que aquest intent de reinventar-se, com a molt, els pot permetre per posar fre a la caiguda en picat que estava patint el partit. Però en cap cas començar a tenir un creixement notable com havia tingut fa ja una dècada.
Salut!
PD. L'actualització d'avui l'he fet ben adormit i cansat després d'entrenar... si la cago molt, no us acarnisseu amb mi, tingueu pietat! xd
Escrits
0 comentaris:
Publica un comentari