Desnonaments. O com el sistema (lleis, polítics, policia) defensen els interessos de rics i banquers

Ja fa setmanes que des dels mitjans d'informació (siguin el facebook, el twitter, webs , diaris o fins i tot la televisió) anem rebent notícies que parlen de centenars de persones que no es coneixen de res i un bon dia decideixen amuntegar-se davant d'un pis per evitar que uns senyors amb molts diners facin fora de casa seva a uns altres senyors amb molts pocs diners, tot això per poder seguir engreixant el seu capital ja grandíssim de per si.

Fins ara, la solidaritat ha permès evitar centenars de desnonaments arreu del país. La força de la gent, la lluita al carrer, és el que ha fet que famílies que no tenen res (econòmicament parlant) puguin almenys conservar el seu habitatge.

He de confessar que desconec molt de la legalitat sobre habitatge, sobre els casos de gent que ha de ser desnonada, sobre les estadístiques de desnonats, sobre la Plataforma Afectats per la Hipoteca (PAH) i sobre la lluita contra els desnonaments. I tot i desconèixer molt, penso que és molt fàcil adoptar una postura en aquest afer.

El primer que cal que mirem és què passa en un desnonament. Una família amb problemes econòmics que no pot pagar casa seva, la foten fora de casa i la casa se la queda el banc/propietari. Un banc/propietari que si alguna cosa no necessita són diners. No que no els necessiti, sinó que ja li surten per les orelles. Mentre que la pobre família no té ni un sostre per dormir. Vaja, totalment immoral, trobo jo.

I és per això que m'encanta veure com la gent, la societat civil, persones individuals i gent organitzada, ha sigut capaç d'aixecar-se i plantar cara a una situació tan lamentable com la que es dóna actualment. Veure com un grapat de persones eviten desenes de desnonaments, com cada cop més gent s'apunta a participar d'aquestes convocatòries, com tot i el que diu la llei som capaços de crear una altra realitat. Veure que la SOLIDARITAT no només és bona de per si, sinó que també útil.

Però aquesta última setmana ja he llegit un parell de notícies que no m'estan agradant tant. I, en les dues notícies, hi ha un factor clau: la policia. En ambdós casos, el més recent avui a El Clot, desenes d'antidisturbis de la policia feia fora "per tots els mitjans" als manifestants que volien aturar el desnonament, entraven encaputxats i per la finestra a l'edifici (com uns bons lladregots) i feien complir a la força allò que diu la llei: que el pis se l'ha de quedar el banc i si la família no té un puto duro, que es foti. En alguns casos, l'actuació de la policia és totalment violenta i repugnant, com el que ha passat avui a El Clot i podeu veure en aquest vídeo: (1 minut)


http://www.youtube.com/watch?v=GG5ouGqMWrg&feature=youtu.be


Així, recentment estem veient com la resposta del poder a la solidaritat entre veïns per poder conservar un sostre on viure és utilitzar la violència perquè els amics dels polítics (els banquers i empresaris rics, que realment manen) puguin engreixar els seus beneficis milionaris. Pel sistema capitalista, el més important és el capital (dels rics). I, per tant, les persones, les vides, som secundaris. Si una família viu en una situació tant precària que no té ni un sostre on viure, que es foti, no els interessa. El que sí que és important, i s'utilitzaran els antidisturbis que facin falta, és donar a la gent que té diners encara més diners, encara més riquesa, encara més actius, encara més poder. Que els rics siguin més rics és l'objectiu dels polítics capitalistes. I si això provoca més gent sense casa, és un dany colateral. No passa res. Ja s'espavilaran.



Potser alguns defensors d'aquest sistema em direu que, tot i que és una llàstima que aquesta gent es quedi sense casa, el que no es pot fer de cap manera és que algú pugui viure a una casa sense pagar-la. És a dir, si permets que la gent es quedi sense la casa encara que no pagui, ningú pagarà per cap casa i per tant això no és viable.

Bé, jo els demanaré que surtin d'un moment de la seva lògica capitalista i de lliure-mercat. Potser tenen part de raó el que diuen mentre vivim en aquest sistema. Però com diu At Versaris: "no podem ser bons en aquest sistema, l'hem de millorar". El capitalsime ho deixa molt clar en el seu nom, allò important és el capital i s'ha de fer el que faci falta per anar cap a on bufi el vent dels diners. Si això fa que els que no tenen diners es morin de gana, mala sort. Si això fa que els que són rics puguin explotar i esclavitzar als que són més pobres, és llei de vida. Però ells creuen que així el món funcionarà. Jo, com a anticapitalista, com a socialista, aposto per un model totalment diferent on el que és realment important és la persona i no els diners. I hi ha una sèrie de coses bàsiques en les quals no s'hi hauria de poder jugar, i una d'aquestes és l'habitatge.

Que tothom pugui tenir un sostre, avui en dia, hauria de ser bàsic. És necessari. I més quan a Barcelona hi ha més de 80.000 pisos buits, com denunciava la CUP Barcelona molt abans de les eleccions municipals. Que hi hagi aquesta xifra de pisos buits mentre fan fora de casa seva a moltes famílies, a mi, no m'entra al cap. No té cap mena de lògica. Si pels capitalistes és important el capital, per mi ho són les vides. I si fer que els pisos formin part de l'Estat permet acabar amb l'especulació i permet acabar amb les persones sense sostre, es fa. Perquè allò que és de l'Estat, encara que la dreta vulgui deixar-ho com si fos merda, no és necessàriament dolent. Jo necessito la sanitat pública, estudio a instituts i universitats públiques i visc a una casa de l'Ajuntament. I de moment, tot, de puta mare.

El problema és que portem molts anys donant ales al sector privat. I el sector privat es regeix per una ÚNICA norma: aconseguir més capital. I si això passa per explotar nens a Indonèsia, es fa. I si passa per fer fora a la gent de casa seva perquè ara no pot pagar, també.

I jo ho veig de calaix. La solució va cap a un únic camí: si seguir el que dicta el capital ens fot fora de casa nostra, cal que treiem de la lògica del capital tot allò que creiem bàsic i important, com l'habitatge. I treure els habitatges de la lògica del capital significa que el sector públic tingui un pes totalment dominant. Perquè l'Estat pot cagar-la en moltes coses, però sabem que el capital anirà en contra nostra. Almenys, intentem buscar una sortida. Buscar una sortida al capitalisme. Buscar una sortida als desnonaments. Donar importància a les vides, a les persones, a la dignitat. Encara que això faci que els que ara s'enriqueixen a costa nostra (tot i la crisi) deixin de fer-ho.