Aquí comença la revolució

Encara que a molts els ha molestat, aquest mes de juny ha estat mogut políticament. El que ha molestat a alguns és que (a diferència del que passa normalment) els protagonistes no eren els polítics o els sindicats venuts, sinó la gent del carrer organitzada horitzontalment.

Un dia clau va ser el 27M, on el govern va intentar “netejar” l’acampada-bcn amb una violència desproporcionada, cosa que va fer augmentar el suport popular. Després, pel 15J, es va voler evitar que s’aprovessin uns pressupostos que “traspassen la línia vermella” i retallen serveis socials bàsics mentre els rics mantenen els seus privilegis. Això, acompanyat de la demanda de més democràcia, de més veu a la gent. Sense voler imposar res.

D’aquest dia se’n van parlar molt. En van parlar per MENTIR i intentar deslegitimar-nos. Els aprenents de Goebbels parlaven de “kale borroka”, guerrilla urbana i grups violents radicals. Però, aquell dia, la violència va ser mínima. A les festes del poble hi ha més violència, a les 6 del matí. L’atur, la gana, la precarietat, els desnonaments són VIOLÈNCIA. Però que em diguin que pintar una jaqueta a la burgesa de la Tura i insultar diputats és violent, em fa riure.

Però aquest cop les mentides repetides mil vegades no han quallat. Tantes mentides i tanta precarietat han aconseguit que la gent es rebel·li i comenci a lluitar. I el 19J els vam fer callar quan 250.000 persones vam prendre el carrer apostant per un nou model econòmic i social.

I, encara que els molesti, encara que ens insultin eternament, ho seguirem fent. Perquè la lluita està al carrer. I perquè és al carrer on hem guanyat els nostres drets i on seguirem obtenint victòries per avançar cap a la igualtat.

*escrit per la Gaseta de Matadepera