Ep,
com bé sabeu tots, quan tens exàmens pots fer mil coses abans que estudiar. Fins i tot, actualitzar un blog que fot setmanes que no actualitzes. Doncs a aquí estem.
Avui he anat a una xerrada a Plaça Catalunya que feien 2 islandesos. Hi he arribat tard, així que no l'he sentit del tot ni us en faré un resum. I encara menys penso explicar-vos què ha passat a Islàndia... si hi ha algú molt interessant, hem fet un treballet a la uni sobre això i tot i no ser gran cosa, va bé per conèixer-ho una mica.
Només volia fer un parell de pinzellades sobre el que han dit els ponents i una mica sobre el que ha passat a allà.
Primer de tot, dir que és espectacular que tot el que ha passat a allà ha vingut a partir d'un moviment popular i espontani. La gent, famílies, gent gran, gent jove, tu, tot, tothom, va sortir al carrer a protestar sobre unes coses concretes: demanar la dimissió del govern, demanar una nova Constitució, nacionalitzar els bancs, perseguir als corruptes, ...
Però el més fort de tot, és que es van escoltar aquestes protestes populars i han aconseguit els seus objectius. El govern va dimitir i es van fer unes noves eleccions. Es va nacionalitzar la banca i més endavant es va fer un referèndum decidint si tornar els deutes o no. S'ha perseguit als banquers i l'ex-primer ministre està a judici.
Els islandesos que protestaven van ser escoltats i les seves demandes, després de mesos d'intensa lluita, perquè res cau del cel, el govern va haver d'anar cedint.
Després d'haver fet el treball, puc dir que si Islàndia és un exemple pels revolucionaris de Plaça Catalunya o la gent que vol canviar el sistema arreu del món és, sobretot, per una qüestió de democràcia. A allà hi ha democràcia i, sobretot, cultura democràtica (més endavant explicaré el per què). Els canvis que s'han fet a Islàndia, més enllà de fer caure el govern i tornar a fer eleccions, redactar una nova Constitució de forma participativa i, sobretot, nacionalitzar els bancs, no van en una direcció trencadora. El seu govern, de fet, vol entrar a la Unió Europea. Amb això us podeu imaginar que no proposa ni un canvi de model econòmic (que el d'Islàndia ja és prou diferent a l'europeu), ni avançar cap al socialisme, ni crear un contrapoder a les grans estructures neoliberals. De moment no, almenys. Ja veurem si l'esquerra alternativa segueix avançant terreny.
Com he dit, a allà tenen més cultura democràtica. I l'afirmació és senzilla. Més enllà de votar cada 4 anys (que no cal tenir ni cultura democràtica ni importar-te una merda la política), la democràcia es basa en la participació ciutadana. Ha d'estar al servei de les persones. Sinó, malament. I, casualment, a Islàndia hi ha vàries coses que demostren la cultura democràtica que ells tenen i no tenim a aquí. Els islandesos que han fet la xerrada crec que tenien la percepció que a aquí potser era com a allà, i no, s'equivocaven. I això feia enviar missatges equivocats als "indignats" que estàvem a allà, que, al meu entendre massa gent ha aplaudit. Bé, a aquí van els 3 punts:
- Quan a allà fan una protesta, es reuneixen amb els polítics i van al davant del banc i veuen des de la finestra al (desgraciat del) banquer. A aquí això és impensable. Ni veus al polític ni veus al banquer. No veus a l'enemic, en definitiva. Perquè els que tenen poder viuen MOLT allunyats del poble, viuen molt més amunt. No són accessibles per la gent del carrer i menys pels que protestem. Si estiguéssim en una democràcia participativa, directa, estarien al nostre servei, passejarien pel nostre costat i ens escoltarien encara que discrepéssim.
- També han explicat que és imprescindible que per guanyar la batalla ens hem de guanyar als mitjans de comunicació. I ho han dit seriosos. I tenen part de raó. Tenen part de raó perquè sí, si s'aconsegueix tenir els mitjans de comunicació a favor el missatge arriba a molta més gent, molta més gent et pot donar suport i, en definitiva, el que busquem és el suport de la resta d'habitants. Però s'equivoquen dient que és imprescindible. S'equivoquen perquè, llavors, a aquí, no podríem guanyar mai. I, en canvi, crec en la victòria. Què hem de fer a aquí? Treballar el triple per convèncer a la gent i arribar a tothom. Sigui fent grans encartellades, mobilitzacions per diferents barris, repartint octavetes i si cal embustiant cases. És la única manera que tenim d'arribar a la gent, i és una feinada de por. Però cal, si volem guanyar.
Però que diguessin que això és imprescindible, com a consell cap a nosaltres, torna a demostrar que la seva democràcia és ben diferent a la nostra. No sé com collons deuen ser els seus mitjans d'informació perquè aconseguissin que parlessin bé d'ells. O eren realment públics i independents i els mitjans privats no tenen força, o tenen molt més respecte per la llibertat de premsa i d'expressió, o no ho sé. El que està clar és que a aquí és impensable. Els mitjans de comunicació estan controlats per la gent que té poder per grans corporacions, i la única televisió pública controlada pel partit de govern de torn.
- I per últim, un dels punts que m'ha causat més rebuig ha estat quan una noia els ha preguntat com van actuar per fer front a la represió de la policia. Ells ens han dit que el que havíem de fer era estimar-los, tractar-los perfectament, mostrar-nos bé amb ells. Perquè ells eren persones i paro de repetir el seu discurs perquè em venen arcades. Poden pensar el que vulguin, però que callin si no saben com actua la policia catalana. Tenim un dels cossos més ben preparats per combatre moviments socials (si veieu els de Grècia, fliparíeu amb la diferència), per reprimir-nos, per no deixar-nos guanyar. I, a més, els consellers d'interior (siguin el Saura o siguin el Puig) tenen una manera d'actuar una mica "violenta" encara que els manifestants no ho siguin. I això ho sabeu tots i no cal que ho torni a explicar.
Si els senyors islandesos volen rebre òsties donant abraçades, endavant. Jo no seré tan estúpid de llepar el cul a aquell que m'obre la boca o em trenca el braç. Mentre aquesta escòria (discrepo també en això, no són persones) trenca el braç a un company, jo no podré traïr-lo i donar abraçades al Mosso fill de puta. A més a més, no podem oblidar que els Mossos són mercenaris amb l'únic objectiu de mantenir l'ordre establert i combatre aquell que vulgui trencar-lo.
El que està clar, però, una vegada més, és que la cultura democràtica torna a ser ben diferent. Mentre a aquí els Mossos tenen l'obligació de mantenir l'ordre establert per tots els mitjans, amb uns robocops drogats que utilitzaran tota la violència que faci falta, a Islàndia la policia era molt més propera al ciutadà, no era violenta, permetia les protestes i, fins i tot, hi simpatitzava si no hi participava.
No sé si em deixo res que volia comentar, però bé, és igual.
Només dir-vos que dimarts a les 19:00 acampada a Ciutadella per aturar el Parlament l'endemà. Si no podeu, el dia 15 a les 7 del matí davant del Parlament, que és quan s'han d'aprovar les retallades.
com bé sabeu tots, quan tens exàmens pots fer mil coses abans que estudiar. Fins i tot, actualitzar un blog que fot setmanes que no actualitzes. Doncs a aquí estem.
Avui he anat a una xerrada a Plaça Catalunya que feien 2 islandesos. Hi he arribat tard, així que no l'he sentit del tot ni us en faré un resum. I encara menys penso explicar-vos què ha passat a Islàndia... si hi ha algú molt interessant, hem fet un treballet a la uni sobre això i tot i no ser gran cosa, va bé per conèixer-ho una mica.
Només volia fer un parell de pinzellades sobre el que han dit els ponents i una mica sobre el que ha passat a allà.
Primer de tot, dir que és espectacular que tot el que ha passat a allà ha vingut a partir d'un moviment popular i espontani. La gent, famílies, gent gran, gent jove, tu, tot, tothom, va sortir al carrer a protestar sobre unes coses concretes: demanar la dimissió del govern, demanar una nova Constitució, nacionalitzar els bancs, perseguir als corruptes, ...
Però el més fort de tot, és que es van escoltar aquestes protestes populars i han aconseguit els seus objectius. El govern va dimitir i es van fer unes noves eleccions. Es va nacionalitzar la banca i més endavant es va fer un referèndum decidint si tornar els deutes o no. S'ha perseguit als banquers i l'ex-primer ministre està a judici.
Els islandesos que protestaven van ser escoltats i les seves demandes, després de mesos d'intensa lluita, perquè res cau del cel, el govern va haver d'anar cedint.
Després d'haver fet el treball, puc dir que si Islàndia és un exemple pels revolucionaris de Plaça Catalunya o la gent que vol canviar el sistema arreu del món és, sobretot, per una qüestió de democràcia. A allà hi ha democràcia i, sobretot, cultura democràtica (més endavant explicaré el per què). Els canvis que s'han fet a Islàndia, més enllà de fer caure el govern i tornar a fer eleccions, redactar una nova Constitució de forma participativa i, sobretot, nacionalitzar els bancs, no van en una direcció trencadora. El seu govern, de fet, vol entrar a la Unió Europea. Amb això us podeu imaginar que no proposa ni un canvi de model econòmic (que el d'Islàndia ja és prou diferent a l'europeu), ni avançar cap al socialisme, ni crear un contrapoder a les grans estructures neoliberals. De moment no, almenys. Ja veurem si l'esquerra alternativa segueix avançant terreny.
Com he dit, a allà tenen més cultura democràtica. I l'afirmació és senzilla. Més enllà de votar cada 4 anys (que no cal tenir ni cultura democràtica ni importar-te una merda la política), la democràcia es basa en la participació ciutadana. Ha d'estar al servei de les persones. Sinó, malament. I, casualment, a Islàndia hi ha vàries coses que demostren la cultura democràtica que ells tenen i no tenim a aquí. Els islandesos que han fet la xerrada crec que tenien la percepció que a aquí potser era com a allà, i no, s'equivocaven. I això feia enviar missatges equivocats als "indignats" que estàvem a allà, que, al meu entendre massa gent ha aplaudit. Bé, a aquí van els 3 punts:
- Quan a allà fan una protesta, es reuneixen amb els polítics i van al davant del banc i veuen des de la finestra al (desgraciat del) banquer. A aquí això és impensable. Ni veus al polític ni veus al banquer. No veus a l'enemic, en definitiva. Perquè els que tenen poder viuen MOLT allunyats del poble, viuen molt més amunt. No són accessibles per la gent del carrer i menys pels que protestem. Si estiguéssim en una democràcia participativa, directa, estarien al nostre servei, passejarien pel nostre costat i ens escoltarien encara que discrepéssim.
- També han explicat que és imprescindible que per guanyar la batalla ens hem de guanyar als mitjans de comunicació. I ho han dit seriosos. I tenen part de raó. Tenen part de raó perquè sí, si s'aconsegueix tenir els mitjans de comunicació a favor el missatge arriba a molta més gent, molta més gent et pot donar suport i, en definitiva, el que busquem és el suport de la resta d'habitants. Però s'equivoquen dient que és imprescindible. S'equivoquen perquè, llavors, a aquí, no podríem guanyar mai. I, en canvi, crec en la victòria. Què hem de fer a aquí? Treballar el triple per convèncer a la gent i arribar a tothom. Sigui fent grans encartellades, mobilitzacions per diferents barris, repartint octavetes i si cal embustiant cases. És la única manera que tenim d'arribar a la gent, i és una feinada de por. Però cal, si volem guanyar.
Però que diguessin que això és imprescindible, com a consell cap a nosaltres, torna a demostrar que la seva democràcia és ben diferent a la nostra. No sé com collons deuen ser els seus mitjans d'informació perquè aconseguissin que parlessin bé d'ells. O eren realment públics i independents i els mitjans privats no tenen força, o tenen molt més respecte per la llibertat de premsa i d'expressió, o no ho sé. El que està clar és que a aquí és impensable. Els mitjans de comunicació estan controlats per la gent que té poder per grans corporacions, i la única televisió pública controlada pel partit de govern de torn.
- I per últim, un dels punts que m'ha causat més rebuig ha estat quan una noia els ha preguntat com van actuar per fer front a la represió de la policia. Ells ens han dit que el que havíem de fer era estimar-los, tractar-los perfectament, mostrar-nos bé amb ells. Perquè ells eren persones i paro de repetir el seu discurs perquè em venen arcades. Poden pensar el que vulguin, però que callin si no saben com actua la policia catalana. Tenim un dels cossos més ben preparats per combatre moviments socials (si veieu els de Grècia, fliparíeu amb la diferència), per reprimir-nos, per no deixar-nos guanyar. I, a més, els consellers d'interior (siguin el Saura o siguin el Puig) tenen una manera d'actuar una mica "violenta" encara que els manifestants no ho siguin. I això ho sabeu tots i no cal que ho torni a explicar.
Si els senyors islandesos volen rebre òsties donant abraçades, endavant. Jo no seré tan estúpid de llepar el cul a aquell que m'obre la boca o em trenca el braç. Mentre aquesta escòria (discrepo també en això, no són persones) trenca el braç a un company, jo no podré traïr-lo i donar abraçades al Mosso fill de puta. A més a més, no podem oblidar que els Mossos són mercenaris amb l'únic objectiu de mantenir l'ordre establert i combatre aquell que vulgui trencar-lo.
El que està clar, però, una vegada més, és que la cultura democràtica torna a ser ben diferent. Mentre a aquí els Mossos tenen l'obligació de mantenir l'ordre establert per tots els mitjans, amb uns robocops drogats que utilitzaran tota la violència que faci falta, a Islàndia la policia era molt més propera al ciutadà, no era violenta, permetia les protestes i, fins i tot, hi simpatitzava si no hi participava.
No sé si em deixo res que volia comentar, però bé, és igual.
Només dir-vos que dimarts a les 19:00 acampada a Ciutadella per aturar el Parlament l'endemà. Si no podeu, el dia 15 a les 7 del matí davant del Parlament, que és quan s'han d'aprovar les retallades.
Salut i revolta!
Escrits
0 comentaris:
Publica un comentari