Ben tancats a casa entre 4 parets

aquest cap de setmana vam realitzar la Diada per una Alternativa al Camp de Golf de Matadepera. Malgrat que en els inicis de la Plataforma a les assemblees hi érem força gent, mica en mica la gent va anar quedant-se a casa i els que tirem del carro som un grup més reduït, cosa que toca els pebrots sabent que molta gent es va interessar pel tema, però que podem comprendre perquè fer reunions i mil coses més pot ser força avorrit i pesat.

Tot i els nostres escassos mitjans, la Plataforma hem aconseguit més de 500 firmes, la grandíssima majoria de gent del poble ja que és on les hem recollit. Podem afirmar sense equivocar-nos, doncs, que és un tema que preocupa als Matadeperencs, que molta gent pensa com nosaltres que la gestió deficitària per part de l'Ajuntament és una barbaritat i som la majoria els que pensem que l'espai podria ser un parc públic, per exemple.

Per això vam plantejar la Diada com el nostre gran acte públic i en vam fer una bona difusió, tant per Internet, com penjant dues pancartes ben visibles a les entrades del poble, penjant cartells o fins i tot repartint pamflets a les sortides de les escoles. Tot i que moltes vegades sóc massa crític amb la feina feta si no té fruits, aquest cop estic convençut que hem fet bé la feina. La gent sabia que muntàvem coses, tothom sabia quines eren les nostres reivindicacions i, el més important, hi estaven d'acord. Potser podríem haver fet alguna cosa més, però en general la nostra difusió era més que suficient.

I, malgrat això, malgrat que tot semblava que anés en bona direcció (bon temps, afinitat amb la gent del carrer, bona difusió, etc) ens vam trobar amb una assistència a la botifarrada que tot i no ser un fracàs (hi havia una cinquantena de persones), tampoc va ser un èxit. Molts dels companys de lluita, fins i tot, van faltar a la cita.


I és llavors quan et planteges... què cony ens està passant? No sé si passa només a nivell de Matadepera o passa a tot el país, però per què collons la gent no participa dels actes puntuals, siguin lúdics o siguin reivindicatius, tot i estar-hi d'acord? No ho entenc. No.
El Correllengua, per exemple, on també es fa una botifarrada, té un èxit reconegut però perquè s'organitza any rere any i molta gent ho té "marcat a l'agenda", sap que és un acte on s'hi pot assistir, com a la Festa Major o per Sant Sebastià. Però si fas actes la resta de l'any, per molt que la gent estigui d'acord amb tu, per molt que l'acte estigui de puta mare, costa molt que la gent s'apunti a participar.

Fins i tot recordo un any que, per Setmana Santa, uns nens volien organitzar un torneig de futbol com el que es juga a l'estiu per Festa Major (ho sé perquè n'era l'àrbitre). Només van aconseguir que s'apuntessin tres equips. TRES! Un resultat també bastant pobre, si estem parlant d'un torneig de futbol entre nens d'una edat on el que volen, precisament, és jugar a futbol.

I aquest cap de setmana ens vam trobar amb un acte on moltíssima (de debò, molta) gent del poble ens donava suport però que després no hi va assistir pas.


Coi, una mica d'implicació!

Els que ens governen volen una població adormida, d'estar per casa, que només surti al carrer per anar de festa o per consumir. I ens hauríem d'acostumar a sortir al carrer també a participar de tota mena d'actes, siguin populars, esportius o reivindicatius. El més important és aconseguir un carrer viu, una població activa, perquè és l'única manera d'adonar-nos del que succeeix en el món (tancats a casa, no farem res) i poder organitzar-nos i veure que tenim força.

Que tenim força ni que sigui per defensar la cultura popular (castellers, diables, ...). Que ens dediquem a jugar a futbol/bàsquet/hoquei/skate sense demanar permís a ningú, sigui a pistes municipals o sigui improvisant pistes a la plaça. Que assistim a xerrades organitzades parlant del paper de la dona, de la història del nostre poble o que ja n'hi ha prou de retallades. En definitiva, hem de començar a fer altres coses que tancar-nos a casa (sols o acompanyats); hem de trepitjar el carrer, PARTICIPAR del que s'organitza i ser un POBLE VIU.