Persones o mercaderies?

Hola a tots,

Tot i que encara falten uns mesos per les eleccions, hi ha un debat que cada cop s'escolta més pel carrer degut a, crec, dos factors claus: la crisi i PxC (el partit racista de l'Anglada, de Vic).
El debat, com ja heu imaginat, és el de la immigració. I, acompanyat amb ell, hi trobem masses postures racistes.

Hi ha moltes coses a dir i intentaré no dir-ne masses. Si cal, ja en tornarem a parlar. Però el que sí que hem de tenir clar és que el debat existeix i cal tenir-lo. Cal parlar sobre la immigració, cal gestionar-ho, fer pedagogia, tractar el tema. I crec que el gran error de tots (partits parlamentaris i de les esquerres revolucionàries) ha sigut no saber tractar aquest tema en profunditat. Com que no s'ha tractat com calia, ara ens trobem un partit populista, racista i finançat per l'extrema dreta europea que està fotent canya i qui sap si entrarà al Parlament.

La segona cosa que vull dir és que tot i que no m'agrada fer veure que els catalans som molt bones persones, perquè no és així, som com tothom, crec que no tenim un odi especial vers els immigrants. Potser sí que a certs col·lectius (moros, per exemple) se'ls critica molt més des de grans sectors de la societat, però crec que fins ara s'ha conviscut "anant tirant". No crec que siguem un país racista.
Però tampoc són un ingenu. La gent, en aquest país, vol na tirant i quan ha arribat la crisi des d'alguns sectors, enlloc de criticar el sistema, s'ha volgut buscar la solució amb el col·lectiu més dèbil: els immigrants. Tota aquella gent que els culpa no crec que sigui per racisme, sinó per incultura, per buscar solucions fàcils contra algú que difícilment es pot defensar.

Però tot i això, estem cometent un greu error. Estem donant ales a l'extrema dreta, al racisme, a la xenofòbia, al populisme. Estem fent créixer aquella gent que hauria d'estar podrint-se a la presó per donar suport al feixisme. I no ho podem tolerar. Hem de ser més llestos. I precisament em fa por que la societat catalana no sàpiga estar a l'alçada. Vaja, estic segur que no ho estarà, que caurà de 4 grapes a les consignes populistes racistes.


Però, independentment de si s'acaba votant a PxC o a qui es voti, sí que és cert que molta gent utilitza el discurs del "si no hi ha feina per tots, que marxin els immigrants" o fins i tot, en temes com la sanitat o l'educació "primer nosaltres, després ells".

Sobre la primera frase, el que diuen els que defensen aquesta postura és que, en èpoques de bonança capitalista es pot deixar entrar al país a més persones, ja que hi ha treball. En canvi, quan no n'hi ha, que es tanqui l'aixeta i no en vinguin i, si cal, fer-los fora. Ho diré un sol cop i clarament: la gent que diu això em fa fàstig! I permeteu-me que m'indigni una mica... però de què estem parlant? De persones o de mercaderies?

Quan ens interessa als països rics, deixem entrar a gent. Quan ens deixa d'interessar, els fem fora. Juguem amb les seves vides com si fossim déus. Ens pensem senyors que podem dirigir el món i mirar només al nostre melic. Els altres estan al nostre servei. Els immigrants són pura escòria i, quan ens va bé, ens n'aprofitem. Quan ens va malament, que es morin de gana a un lloc lluny de casa nostra, que així si no els veiem no ens sap greu. No som persones, som mercaderies. La finalitat d'un immigrant és seguir enriquint als estats europeus i a les grans empreses. Quan molesten, que marxin.

Flipo... com es pot pensar així? Com es pot ser tan cínic?
Potser seria millor començar a canviar de punt de vista, deixar de mirar-nos al melic, deixar de "buscar el màxim benefici personal" i pensar una mica més en els altres. Els immigrants són persones, són vides, són gent que ve a aquí separant-se molts cops de pares, mares, germans. Gent que ve a aquí i és explotada. Hem de deixar pensar en nosaltres únicament i pensar en nosaltres "les persones", i veure que si jo deixo de rebre una subvenció és perquè hi ha algú que la necessita més.

Les persones, els immigrants, com els estudiants, NO SOM MERCADERIES. La nostra finalitat no és enriquir als rics, no és perpetuar la diferència de classes ni la diferència entre països rics i pobres. Som persones i el que volem és poder viure bé, segurament la majoria vol viure a casa seva (poca gent marxa per ganes), poder treballar, viure, jugar, socialitzar-se i passar-ho bé.

I el que han de fer els Estats (i la Unió Europea, si no fossin instruments del capital) és assegurar que totes les persones podem viure bé i no som explotats, enlloc d'utilitzar el seu poder per a beneficiar als de sempre i marginar i jugar amb els col·lectius més dèbils com si fóssim titelles.




Au! queda dit!


salut i revolució!

gorina.