Ep gent!Segueixo sent el Gorina, aviat expropiaré el blog i el faré totalment meu... hohoho
Bé, avui vull fer un petit escrit perquè avui és el sisè aniversari del tancament del diari basc Egunkaria, com bé explica http://www.llibertat.cat:
En aquesta data l'Audiència Nacional espanyola va ordenar el tancament d'Euskaldunon Egunkaria, l'únic diari aleshores escrit en llengua basca. Aquest tribunal especial va considerar que el diari formava part del grup armat basc o que hi col·labora; mesos desprrés, el 14 de juny, va aparèixer el diari Berria, per suplir el buit deixat per Egunkaria a causa de la repressió.
És curiós veure com els poders de l'Estat defensen aferrissadament aquesta democràcia que ara fa 6 anys va tancar (és a dir, prohibir) un DIARI, sí, un diari, perquè CREIEN que tenia relació amb Euskadi Ta Askatasuna (ETA).
Crec que aquest fet és molt important perquè no només ens permet veure com la democràcia i la llibertat d'expressió a l'Estat Espanyol és molt minça (com també demostra algun manifest perseguit d'en Xirinacs, per exemple), sinó que a més ens permet parlar de la importància dels mitjans de comunicació.
Els mitjans de comunicació, en aquesta societat on tèoricament (pràcticament és diferent) no se'ns imposa res per les armes, són un punt essencial a controlar per part del poder si es vol mantenir a les masses, al poble, adormit i submís. Els mitjans de comunicació són, realment, mitjans de manipulació que ens dicten el que hem de pensar.
Els mitjans de comunicació són els que situen els temes polítics en l'ordre del dia. Però ho escullen ells, no pas la importància, ni la societat, sinó els mitjans de comunicació (controlats pel poder, és clar).
Això és el que fa que, per exemple, una frase de "mori el Borbó!" tingui tan ressò a arreu i se'n parli com a terratrèmol, mentre que si és algun personatge del PP o del PSOE el que fa una declaració insultant als catalans, això passa desaparcebut. I no passa desaparcebut per la importància, ni per la reacció de la gent, sinó per qui ho diu i quina imatge es vol donar d'aquesta persona.
Resumint, si el poder vol seguir al poder cal que controli els mitjans de comunicació, ja que si es controla a aquests s'aconseguirà que CAP opinió pública (important) es mostri contrària a l'Estat i, per tant, s'asseguren la seva permanència.
És per això que ni PP, ni PSOE, ni CiU, ni ICV, ni ara aquesta ERC venuda al joc de l'Estat, critiquen mai aquesta falsa de democràcia, aquest sistema realment impermeable on el poder ho controla tot sense l'ajuda dels tancs, però ho controla tot (que al cap i a la fi és el que compta).
I és per això que l'Estat s'afanya a tancar diaris com Egunkaria, perquè els que estem contra aquest model d'Estat no poguem fer sentir la nostra veu, no poguem fer-nos ressò, no poguem créixer. Per això i només per això, no per cap relació amb banda armada.
Salut a tots i a totes!
Escrits
5 comentaris:
Molt bones companys,
És cert que hi ha imperfeccions en el sistema democràtic del qual formem part, ara mateix, els Països Catalans. És cert que llibertats fonamentals com la d'expressió o com la de parlar en la pròpia llengua es veuen vulnerades. Però també és cert que aquesta democràcia adulterada és millor que no pas una dictadura sense garanties de cap tipus. Aquesta tàctica del "com pitjor, millor" no duu enlloc. Bé, sí, al confrontament i la violència. I aquesta, al meu pobre i molt discutible entendre, no porta bé per ningú. L'odi produeix odi. Jo també lamento que s'il·legalitzin partits i que es tanquin diaris. De fet crec que és una equivocació de suma dimensió, una mostra de que, en el fons, l'espanyol segueix demostrant la típica xuleria que l'ha caracteritzat des de sempre.
Salut i visca Catalunya lliure!
Iep,
primer de tot, agraïr-te molt que passis tan sovint per a aquí, de veritat.
Com bé dius, hi ha imperfeccions en el sistema, que per mi no és democràtic o, si ho és, jo no sóc demòcrata. M'explicaré: jo el que crec és que la població ha de participar molt més directament de les decisions polítiques, cosa que actualment no passa. Que l'Estat ha de ser construit des de tots els ciutadans, DISCUTINT LES IDEES I PROPOSTES, no pas donant 1 vot a un partit PARLAMENTARI (no existeix res més, siguem sincers) que farà el que vulgui.
A part d'això, és clar que l'actual sistema ("monarquia parlamentària", en diuen) és molt millor que no pas una dictadura. Ara bé, en una dictadura tothom sap que qui mana hi és per l'exèrcit. En canvi, ara hi ha molta gent que no sap que qui mana hi és perquè controla els mitjans de comunicació, a la gent, que enganya i manipula, etc...
tenen les mans molt més netes que en una dictadura.
I sí, encara que sigui millor que una dictadura, jo crec que hem de seguir demanant molt més. Sols així aconseguirem avançar i és així com s'ha avançat sempre en la història.
Moltes gràcies per tot.
Marc Gorina.
;)
Molt bones companys,
Les meves estances per aquí són fruit de la bonhomia del company Marc Molins, així que a ell li deveu, jeje.
Respecte als arguments que aquí cites: en una societat de set milions de persones -en el cas català- o de més de quaranta -com és el cas del país veí-, és gairebé impossible quelcom similar a la democràcia directa. Vist des d'aquesta òptica, el sistema democràtic actual és el millor si descomptem tots els altres.
Salut!
PD. Merci pel vostre comentari.
Només dir que prefereix-ho defensar i promociar el nostre país, que no pas atacar-ne un altre, ni que sigui pel seu repetitiu odi contra nosaltres i el nostre poble. És més difícil construir que no pas destruir.
Fem Catalunya!
Una abraçada,
un patriota qualsevol
Bé, jo crec doncs que independentment dels milions d'habitants es poden fer moltíssimes més consultes als ciutadans, cosa que a aquí no es fa mai.
I això és molt simple i és simplement fruit de la tradicionalitat democràtica, cosa que aquest país no té.
Mentres siguem incapaços de fer referèndums per petites coses, no hi haurà una verdadera democràcia sinó només un sistema on es voten uns partits (reitero, sempre parlamentaris) que després fan el que volen.
Una altra cosa més difícil d'aconseguir és la independència dels partits. És a dir, trobo injust que es votin partits i no pas ideologies...
però això sí que és molt difícil d'aconseguir.
Una abraçada, doncs, company ;)
visca la terra!
gorina.
Publica un comentari