Més de 100 municipis catalans votaran sobre la independència

Ep gent,

primer de tot, comunicar-vos que es torna a activar aquest blog després d'una llarga etapa de descans degut a les vacances i al que ha costat posar-se a to entre la uni, el futbol i tot plegat. Ja us aniré informant ;)

Bé, com molts sabreu el 13 de setembre d'enguany es va celebrar el primer referèndum per la independència, a Arenys de Mar, on tots els ciutadans que van voler van poder deixar palesa la seva posició sobre el futur de la nostra nació. Un referèndum que va tenir un èxit increïble. Una victòria dels catalans demòcrates front l'espanyolisme més caspós (que es dedica a prohibir referèndums i a legalitzar manifestacions feixistes).

Però bé, no us parlaré d'Arenys (ja en fa la tira!) sinó que la flama per la llibertat no es va aturar el 13-S, sinó que a partir de llavors ha començat a estendre's per arreu dels municipis catalans i són moltíssims els ajuntaments que han aprovat donar suport a aquestes consultes, i s'ha impulsat la convocatòria de referèndum a més de 100 municipis.

D'aquesta vitalitat de l'independentisme trobo importantíssim destacar dues coses:
1) Malgrat que els mitjans espanyols ens repeteixin una vegada i una altra que l'independentisme "no preocupa al ciutadà" ha quedat demostrat que no és així, que és precisament el ciutadà qui s'ha mogut per organitzar aquests referèndum ja que l'Estat espanyol et prohibeix poder votar. Que cada cop som més els que creiem que molts dels problemes diaris es podrien solucionar més fàcilment amb un Estat propi.
2) Tot i que no conec molt bé la història de l'independentisme, és dels primers cops que es deixen de banda les diferències ideològiques i tàctiques entre independentistes per anar tots junts a una, sense sigles ni partidismes, a fer passos ferms cap a la independència. Des de les CUP, passant per ERC, nacionalistes de CiU, alguns d'iniciativa i sobretot gent que no milita enlloc. L'independentisme s'ha unit en un gran bloc per plantar cara a l'Estat espanyol. I això és bo. Molt bo. I anima a tota la societat ja que permet veure clarament que els independentistes no som quatre gats, que és una opció real i, sobretot, més propera del que semblava.

Per això us vull animar a tots a informar-vos si el vostre Ajuntament ha aprovat la moció en favor dels referèndums i a saber si hi ha una Comissió organitzadora d'aquest. Perquè calen mans, per organitzar això, i cap ocasió millor que aquesta per poder sumar.


Pels matadeperencs, informo que la moció es va aprovar (CIU+ERC) però per diverses raons encara no s'ha creat la comissió per organitzar el referèndum i, per tant, no es farà aquest 13 de desembre. Hi haurà una altra convocatòria al febrer (on també hi haurà Girona, per exemple, segurament) i espero que poguem organitzar-ho per llavors. Ja s'anirà informant, si us interessa.


Ens veiem.

Visca la terra!

gorina.

Votem Iniciativa Internacionalista

Perdoneu que no escrigui, estic fins els collons de la mà enguixada i de no poder fotre res.

Però diumenge hi ha eleccions i els que no ens creiem la farsa política i volem construir un país lliure i just tenim l'ocasió de votar una candidatura, Iniciativa Internacionalista, que servirà per donar-nos veu, que serà el nostre altaveu contra el poder dels Estats, dels rics, de les multinacionals, dels bancs i de tota aquesta gentussa que mana ara.

Vull dir-vos que amb la forta abstenció i els milers de vots bascos, és possible que s'aconsegueixi un escó o sinó que falti ben poc. Per tant, és molt important el vostre vot. El vostre i el de tothom a qui poguem convèncer. També dir-vos que si s'obtingués l'escó en principi aquest es repartiria entre la candidata número 2 (l'1 renuncia) i el 3, català. I el sou de l'eurodiputat aniria pels moviments socials i la lluita, no pas cap a la butxaca de ningú.

Dit això, us animo a col·laborar. A cedir el vostra vot a Iniciativa Internacionalista. A que ajudeu a reforçar la lluita independentista i la lluita dels treballadors, dels desafavorits, del poble.








http://iniciativainternacionalistacat.files.wordpress.com/2009/05/iniciativa-int.pdf




Us deixo amb el manifest:

MANIFEST

Estem assistint a la major crisi del capitalisme dels últims vuitanta anys, i altre cop els governs de la Unió Europea volen que en paguin les conseqüències els treballadors i els sectors populars. A tota Europa, els acomiadaments, els expedients de regulació d’ocupació i la no renovació de contractes es converteixen diàriament en el drama de milions de persones condemnades a l’atur, el desnonament i la misèria.

Els governs europeus espolien l’erari públic per rescatar els banquers i ajudar les grans empreses, mentre la desocupació creix sense aturador. És l’Europa de les privatitzacions, del Pla Bolonya per mercantilitzar l’ensenyament superior, de la Directiva Bolkenstein o de la Directiva del Retorn contra els treballadors immigrants, que encoratja la xenofòbia i el racisme.

La crisi actual, com no podia ser de cap altra manera, a més de les seves conseqüències econòmiques i socials, està donant lloc a importants transformacions polítiques, que es veuran intensificades en un futur pròxim.

En el cas de l’Estat espanyol, la crisi, la global i la pròpia, estan contribuint a deixar definitivament en descobert les mancances del Govern de Rodríguez Zapatero i del règim borbònic sorgit de l’anomenat procés de “transició”: corrupció generalitzada, ús de la repressió legal o il·legal com a forma recurrent d’afrontar els conflictes socials i polítics amb els sectors populars, precarietat dels serveis socials, col·lapse dels sistemes educatius…

Molt especialment, afloren les gravíssimes mancances democràtiques d’un règim el Cap d’Estat del qual, Juan Carlos I, va ser imposat per Franco, règim que, d’acord amb aquesta situació aberrant, és incapaç d’elaborar una llei de la memòria històrica que reconegui la realitat de la resistència antifeixista dels nostres pobles.

Existeix un corrent involucionista, neofeixista, impulsat per sectors poderosos del capitalisme espanyol i el seu entramat institucional i mediàtic, que té dues cares: la “moderna”, l’expressió més significativa de la qual és la UpyD, i la ‘tradicional’ ‘, la punta de llança del qual és la Conferència Episcopal Espanyola. Aquest corrent involucionista, amb les seves diverses expressions, és el que en aquest moment està orientant l’estratègia de fons del bloc dominant espanyol, inclòs el Govern de l’Estat. Una estratègia que es materialitza, entre altres coses, en l’aliança PP-PSOE per aconseguir el govern de la Comunitat Autònoma Basca amb un objectiu clar: l’espanyolització d’aquest territori.

A l’altre costat hi som les forces sobiranistes i independentistes d’esquerres, les forces polítiques de l’esquerra estatal respectuoses amb els drets nacionals dels diversos pobles oprimits per l’Estat espanyol, així com importants moviments socials i sindicals, entre els quals destaquen el moviment antifeixista; el moviment contra la privatització de la sanitat, l’educació i els serveis públics; les lluites obreres contra els EROs i acomiadaments; la lluita dels estudiants contra el Pla Bolonya; els moviments de dones… Al seu torn, alguns d’aquests moviments socials tenen una important articulació nacional-popular, especialment als pobles on el procés polític sobiranista està més avançat.

Considerem que existeix prou capacitat com per a orientar en un sentit anticapitalista i democràtic aquest desig cada vegada mes estès de canvi radical, encara que ara com ara aquesta capacitat tingui un desenvolupament desigual a les nostres respectives nacions.

Partint d’aquesta valoració, impulsem aquest manifest, els eixos bàsics del qual són:

• Justícia social. Que la crisi la paguin els qui l’han provocat: els capitalistes. El capitalisme espanyol té uns trets especialment agressius, com la tremenda precarietat laboral, causa de la major taxa d’atur i d’ocupació eventual de l’UE. I ara la pretensió del sistema és fer un pas més pel que fa a l’explotació i a les retallades socials. La gent que recolzem aquest manifest ens comprometem a impulsar la mobilització per frenar aquests propòsits, exigint un pla de rescat dels treballadors, sense temor a proposar per a això mesures anticapitalistes.
• Llibertats democràtiques plenes. Estem comprovant com, pas a pas, se’n van retallat els ja de per si limitats drets civils existents, com el dret a la no discriminació per raons ideològiques, de llengua i cultura, d’edat o de gènere. El dret a la lliure expressió, el dret a no ser represaliat, torturat o processat per les pròpies idees. El dret a votar i ser votat. L’Estat espanyol no respecta la sobirania de les diverses nacions sota la seva jurisdicció ni del conjunt dels pobles. Hi ha un entramat jurídic- polític creat en la transició que ha convertit a l’Estat en una presó de pobles i de gent, així com en un pou de corrupció.
• No a la discriminació de gènere. Però no com un mer enunciat formal i buit de contingut, sinó com una exigència normativa, jurídica i pràctica que possibiliti realment la fi de la discriminació. Que inclou, entre altres coses, el dret i la possibilitat real de control de les dones sobre el seu cos, la seva sexualitat i la seva capacitat reproductiva.
• Drets polítics. Reivindiquem els drets negats pel règim actual, entre els quals cal, destacar el dret de tots els pobles a decidir de forma sobirana el seu futur, i no com un fet aïllat sinó com un dret permanent, és a dir el dret d’autodeterminació. El dret de cada poble a decidir la seva forma de govern i a la normalització de la seva llengua i la seva cultura nacionals.
• Contra l’Europa del capital. Estem en contra de l’Europa del capital i a favor de l’Europa dels pobles. Estem en contra de l’OTAN com a expressió militar de l’imperialisme i, per tant, exigim la retirada de l’Estat espanyol de l’esmentada aliança militar. Estem en contra de l’especulació i el deteriorament del medi ambient. Estem per la defensa de la sobirania alimentària i del col·lectiu davant el privat.

Recolzem els processos sobiranistes que es donen a nivell europeu, i així mateix expressem la nostra solidaritat amb els processos d’articulació patriòtics, antiimperialistes i de justícia social que tenen lloc a Llatinoamèrica, així com amb els fronts de resistència a Orient Mitjà, i molt especialment amb l’heroica lluita del poble Palestí. Des d’una fervent vocació internacionalista, recolzem les lluites de tots els pobles del món per la seva llibertat i la seva dignitat.

Comissió promotora de la candidatura a Parlament Europeu “Iniciativa Internacionalista“

15 d’abril de 2009

Iniciativa Internacionalista i l'Espanya (anti)democràtica

Ep gent,

primer de tot demanar perdó perquè l'escrit no serà de la qualitat que es mereix. Els mossos em van trencar el 5è metacarpià mentre celebrava la victòria del Barça. Gràcies per vetllar per la meva seguretat!

Però al tema. Fa pocs dies l'Estat Espanyol va il·legalitzar la candidatura Iniciativa Internacionalista, a la qual volia donar suport. Si ho busqueu ho podreu llegir en qualsevol diari. Aquesta candidatura va ser impulsada per l'Esquerra Independentista de Castella, sobretot, amb col·lectius com Izquierda Castellana (IzCa) o Corriente Roja, i tenia el suport de molts membres de l'EI dels Països Catalans, Galícia, etc.
És a dir, és un partit que coordinava la lluita nacional i social de les diferents nacions oprimides per l'Estat espanyol. Per tant, tenien el meu suport.

Però com sabeu en aquest Estat hi regna l'espanyolisme, més basat en el franquisme que en els valors democràtics, i que les diferents EIs són força perseguides. La més perseguida és la que té més suport, la d'Euskal Herria, amb l'excusa de l'organització armada ETA, on ja s'han il·legalitzat varis partits, organitzacions i fins i tot tancat diaris.
Però jo creia que no s'atrevirien a il·legalitzar una candidatura com II, impulsada des de Castella i amb el suport de gent de diferents nacions (on no hi ha lluita armada). NO era una candidatura basca, era una candidatura independentista i anticapitalista que hgués tingut molt suport.

I senyores, tot això és igual per l'espanyolisme. Ells han il·legalitzat la candidatura igualment. Encara que hi hagués catalans, castellans, aragonesos, gallecs, andalusos (i CAP basc, crec), ells han dit que és d'ETA. Tot és ETA, per ells. Per tant, suposo que jo també dec ser ETA al donar suport a II.


Aquest cop Espanya ha fet un pas endavant contra la democràcia. Demostren (encara més per qui no ho sabia) que la lluita no és contra el que anomenen terrorisme sinó contra l'independentisme anticapitalista, sigui d'on sigui.

Ha quedat palès el seu objectiu. Ha quedat palès que no són demòcrates. Ha quedat palès que cal lluitar contra l'Estat.



I aprofito per criticar també tots els partits que es fan dir democràtics però que segueixen la seva campanya com si il·legalitzar candidatures fos normal. TOTS en són còmplices.



Visca la terra!

gorina.

El feixisme actua si no se'l combat

Ep gent,

avui ha aparegut el vídeo de l'assassinat, a mans d'un militar neonazi, del company antifeixista de Madrid Carlos Palomino. El vídeo el podeu veure a la web del diari El País (estaria bé saber per què s'ha infiltrat, curiosament, en aquest diari...) i l'enllaç el podeu trobar prement directament a aquí.

Suposo que la majoria ja no us enrecordareu que ara farà 1 any i mig, si no m'erro, en el mes de decembre, a Madrid, el partit neo-feixista Democracia Nacional va convocar una manifestació en contra la immigració i, alhora, els col·lectius antisistema van convocar una contramanifestació per oposar-se al racisme.

En Carlos Palomino, juntament amb altres companys antifeixistes, es dirigien a la manifestació quan al tren es van trobar amb el fill de puta militar Josué Estébanez (que quedi clar el nom d'aquest assassí). Aquest militar espanyol anava amb una navalla, amagada, preparat per actuar. Ja ho podeu veure clarament al vídeo.

Només vull comentar dues coses que em passen pel cap després de veure el vídeo:

la primera és com de fills de puta arriben a ser els neonazis. Com una persona pot estar tan malalta d'anar amb un ganivet al tren esperant a trobar algú a qui clavar-li? Com es pot ser tan desgraciat? Ràbia, odi, és el que em fa sentir veure aquestes imatges... però també solidaritat a tot el moviment, cal plantar cara.

i aquesta és la segona cosa, que cal plantar cara. Si mireu el vídeo podeu veure com entra en Carlos amb amics seus, anant cap a la mani. Els seus amics es queden mirant al nazi, que el reconeixen com a tal, però ningú té pebrots a dir res. L'únic que té pebrots a plantar cara al feixisme és en Carlos, que ho va pagar amb la seva mort. En Carlos, que va morir en la lluita contra el feixisme. Segurament és molt més fàcil fer veure que no veus res, i segurament no l'haguessin apunyalat a ell. Però no dir-li res significa deixar-li via lluire al feixisme i cal recordar que el nazi anava armat i preparat per atacar, no necessitava cap excusa per fer-ho, ho hagués fet igualment.

És molt important recordar que el feixisme és una ideologia que es basa en la superioritat d'uns sobre els altres, en l'extermini d'una sèrie de gent (jueus, homosexuals, d'esquerres, etc.). És, doncs, una ideologia que per si mateixa es basa en la mort de moltíssima gent i que s'alimenta d'aquesta violència. Altres ideologies provoquen morts, sí, però no es basen en l'odi ni en la violència, és molt diferent. Per això cal actuar contra el feixisme, per això cal dir ben alt que som antifeixistes, que no els tolerarem que campin pels nostres carrers, perquè cada símbol feixista significa la mort de molts companys.

L'única ideologia que cal combatre amb l'acció directa és el feixisme. I no, els antifeixistes no som com els feixistes però "d'esquerres", com alguns mitjans de manipulació volen fer creure, sinó que som els que sabem que deixar via lliure al feixisme és deixar via lliure als assassinats i a les massacres. Per això diem i animem a actuar.

A actuar com ho va fer en Carlos Palomino, perquè a ell li va causar la mort però segur que si tots els altres que estaven al vagó l'haguessin recolzat, això no hagués passat. Això ens ha de fer veure que cal plantar cara al feixisme, no l'hem de tolerar. Encara que corri el risc que m'apunyalin, si els deixo fer encara apunyalaran més.

NI UN PAS ENRERE.

Gràcies Carlos! No t'oblidem!

Manifestació en record de Carlos, un any després del seu assassinat

Canvis al blog

Ep gent,

Us comunico que aquest blog ha patit canvis importants. El més important és que he decidit apropiar-me el blog i, així doncs, el blog passa a ser només meu i no ja compartit amb el Joel. Malgrat que a mi m'agradava que el blog fos compartit i aprofitar-ho per conèixer les seves i meves opinions, com que ell no escriu ni s'hi passa mai he preferit fer-me'l meu.

Ja li ho vaig dir fa temps i ara m'he decidit a quedar-me'l. El blog, doncs, passa a ser meu. Però si algun dia algú hi vol escriure alguna cosa, jo encantat de cedir-li, eh! Que consti!

Doncs amb aquest canvi n'ha vingut algun altre sense importància, com per exemple en l'encapçalament, el perfil o els enllaços. Potser hagués estat bé fer un canvi de color i això, però jo sóc negat i l'haguéssim empitjorat massa. Es queda així ;)

Doncs res, espero escriure quelcom aquest cap de setmana.

Una abraçada!

Salut.

gorina.