Votem Iniciativa Internacionalista

Perdoneu que no escrigui, estic fins els collons de la mà enguixada i de no poder fotre res.

Però diumenge hi ha eleccions i els que no ens creiem la farsa política i volem construir un país lliure i just tenim l'ocasió de votar una candidatura, Iniciativa Internacionalista, que servirà per donar-nos veu, que serà el nostre altaveu contra el poder dels Estats, dels rics, de les multinacionals, dels bancs i de tota aquesta gentussa que mana ara.

Vull dir-vos que amb la forta abstenció i els milers de vots bascos, és possible que s'aconsegueixi un escó o sinó que falti ben poc. Per tant, és molt important el vostre vot. El vostre i el de tothom a qui poguem convèncer. També dir-vos que si s'obtingués l'escó en principi aquest es repartiria entre la candidata número 2 (l'1 renuncia) i el 3, català. I el sou de l'eurodiputat aniria pels moviments socials i la lluita, no pas cap a la butxaca de ningú.

Dit això, us animo a col·laborar. A cedir el vostra vot a Iniciativa Internacionalista. A que ajudeu a reforçar la lluita independentista i la lluita dels treballadors, dels desafavorits, del poble.








http://iniciativainternacionalistacat.files.wordpress.com/2009/05/iniciativa-int.pdf




Us deixo amb el manifest:

MANIFEST

Estem assistint a la major crisi del capitalisme dels últims vuitanta anys, i altre cop els governs de la Unió Europea volen que en paguin les conseqüències els treballadors i els sectors populars. A tota Europa, els acomiadaments, els expedients de regulació d’ocupació i la no renovació de contractes es converteixen diàriament en el drama de milions de persones condemnades a l’atur, el desnonament i la misèria.

Els governs europeus espolien l’erari públic per rescatar els banquers i ajudar les grans empreses, mentre la desocupació creix sense aturador. És l’Europa de les privatitzacions, del Pla Bolonya per mercantilitzar l’ensenyament superior, de la Directiva Bolkenstein o de la Directiva del Retorn contra els treballadors immigrants, que encoratja la xenofòbia i el racisme.

La crisi actual, com no podia ser de cap altra manera, a més de les seves conseqüències econòmiques i socials, està donant lloc a importants transformacions polítiques, que es veuran intensificades en un futur pròxim.

En el cas de l’Estat espanyol, la crisi, la global i la pròpia, estan contribuint a deixar definitivament en descobert les mancances del Govern de Rodríguez Zapatero i del règim borbònic sorgit de l’anomenat procés de “transició”: corrupció generalitzada, ús de la repressió legal o il·legal com a forma recurrent d’afrontar els conflictes socials i polítics amb els sectors populars, precarietat dels serveis socials, col·lapse dels sistemes educatius…

Molt especialment, afloren les gravíssimes mancances democràtiques d’un règim el Cap d’Estat del qual, Juan Carlos I, va ser imposat per Franco, règim que, d’acord amb aquesta situació aberrant, és incapaç d’elaborar una llei de la memòria històrica que reconegui la realitat de la resistència antifeixista dels nostres pobles.

Existeix un corrent involucionista, neofeixista, impulsat per sectors poderosos del capitalisme espanyol i el seu entramat institucional i mediàtic, que té dues cares: la “moderna”, l’expressió més significativa de la qual és la UpyD, i la ‘tradicional’ ‘, la punta de llança del qual és la Conferència Episcopal Espanyola. Aquest corrent involucionista, amb les seves diverses expressions, és el que en aquest moment està orientant l’estratègia de fons del bloc dominant espanyol, inclòs el Govern de l’Estat. Una estratègia que es materialitza, entre altres coses, en l’aliança PP-PSOE per aconseguir el govern de la Comunitat Autònoma Basca amb un objectiu clar: l’espanyolització d’aquest territori.

A l’altre costat hi som les forces sobiranistes i independentistes d’esquerres, les forces polítiques de l’esquerra estatal respectuoses amb els drets nacionals dels diversos pobles oprimits per l’Estat espanyol, així com importants moviments socials i sindicals, entre els quals destaquen el moviment antifeixista; el moviment contra la privatització de la sanitat, l’educació i els serveis públics; les lluites obreres contra els EROs i acomiadaments; la lluita dels estudiants contra el Pla Bolonya; els moviments de dones… Al seu torn, alguns d’aquests moviments socials tenen una important articulació nacional-popular, especialment als pobles on el procés polític sobiranista està més avançat.

Considerem que existeix prou capacitat com per a orientar en un sentit anticapitalista i democràtic aquest desig cada vegada mes estès de canvi radical, encara que ara com ara aquesta capacitat tingui un desenvolupament desigual a les nostres respectives nacions.

Partint d’aquesta valoració, impulsem aquest manifest, els eixos bàsics del qual són:

• Justícia social. Que la crisi la paguin els qui l’han provocat: els capitalistes. El capitalisme espanyol té uns trets especialment agressius, com la tremenda precarietat laboral, causa de la major taxa d’atur i d’ocupació eventual de l’UE. I ara la pretensió del sistema és fer un pas més pel que fa a l’explotació i a les retallades socials. La gent que recolzem aquest manifest ens comprometem a impulsar la mobilització per frenar aquests propòsits, exigint un pla de rescat dels treballadors, sense temor a proposar per a això mesures anticapitalistes.
• Llibertats democràtiques plenes. Estem comprovant com, pas a pas, se’n van retallat els ja de per si limitats drets civils existents, com el dret a la no discriminació per raons ideològiques, de llengua i cultura, d’edat o de gènere. El dret a la lliure expressió, el dret a no ser represaliat, torturat o processat per les pròpies idees. El dret a votar i ser votat. L’Estat espanyol no respecta la sobirania de les diverses nacions sota la seva jurisdicció ni del conjunt dels pobles. Hi ha un entramat jurídic- polític creat en la transició que ha convertit a l’Estat en una presó de pobles i de gent, així com en un pou de corrupció.
• No a la discriminació de gènere. Però no com un mer enunciat formal i buit de contingut, sinó com una exigència normativa, jurídica i pràctica que possibiliti realment la fi de la discriminació. Que inclou, entre altres coses, el dret i la possibilitat real de control de les dones sobre el seu cos, la seva sexualitat i la seva capacitat reproductiva.
• Drets polítics. Reivindiquem els drets negats pel règim actual, entre els quals cal, destacar el dret de tots els pobles a decidir de forma sobirana el seu futur, i no com un fet aïllat sinó com un dret permanent, és a dir el dret d’autodeterminació. El dret de cada poble a decidir la seva forma de govern i a la normalització de la seva llengua i la seva cultura nacionals.
• Contra l’Europa del capital. Estem en contra de l’Europa del capital i a favor de l’Europa dels pobles. Estem en contra de l’OTAN com a expressió militar de l’imperialisme i, per tant, exigim la retirada de l’Estat espanyol de l’esmentada aliança militar. Estem en contra de l’especulació i el deteriorament del medi ambient. Estem per la defensa de la sobirania alimentària i del col·lectiu davant el privat.

Recolzem els processos sobiranistes que es donen a nivell europeu, i així mateix expressem la nostra solidaritat amb els processos d’articulació patriòtics, antiimperialistes i de justícia social que tenen lloc a Llatinoamèrica, així com amb els fronts de resistència a Orient Mitjà, i molt especialment amb l’heroica lluita del poble Palestí. Des d’una fervent vocació internacionalista, recolzem les lluites de tots els pobles del món per la seva llibertat i la seva dignitat.

Comissió promotora de la candidatura a Parlament Europeu “Iniciativa Internacionalista“

15 d’abril de 2009

Iniciativa Internacionalista i l'Espanya (anti)democràtica

Ep gent,

primer de tot demanar perdó perquè l'escrit no serà de la qualitat que es mereix. Els mossos em van trencar el 5è metacarpià mentre celebrava la victòria del Barça. Gràcies per vetllar per la meva seguretat!

Però al tema. Fa pocs dies l'Estat Espanyol va il·legalitzar la candidatura Iniciativa Internacionalista, a la qual volia donar suport. Si ho busqueu ho podreu llegir en qualsevol diari. Aquesta candidatura va ser impulsada per l'Esquerra Independentista de Castella, sobretot, amb col·lectius com Izquierda Castellana (IzCa) o Corriente Roja, i tenia el suport de molts membres de l'EI dels Països Catalans, Galícia, etc.
És a dir, és un partit que coordinava la lluita nacional i social de les diferents nacions oprimides per l'Estat espanyol. Per tant, tenien el meu suport.

Però com sabeu en aquest Estat hi regna l'espanyolisme, més basat en el franquisme que en els valors democràtics, i que les diferents EIs són força perseguides. La més perseguida és la que té més suport, la d'Euskal Herria, amb l'excusa de l'organització armada ETA, on ja s'han il·legalitzat varis partits, organitzacions i fins i tot tancat diaris.
Però jo creia que no s'atrevirien a il·legalitzar una candidatura com II, impulsada des de Castella i amb el suport de gent de diferents nacions (on no hi ha lluita armada). NO era una candidatura basca, era una candidatura independentista i anticapitalista que hgués tingut molt suport.

I senyores, tot això és igual per l'espanyolisme. Ells han il·legalitzat la candidatura igualment. Encara que hi hagués catalans, castellans, aragonesos, gallecs, andalusos (i CAP basc, crec), ells han dit que és d'ETA. Tot és ETA, per ells. Per tant, suposo que jo també dec ser ETA al donar suport a II.


Aquest cop Espanya ha fet un pas endavant contra la democràcia. Demostren (encara més per qui no ho sabia) que la lluita no és contra el que anomenen terrorisme sinó contra l'independentisme anticapitalista, sigui d'on sigui.

Ha quedat palès el seu objectiu. Ha quedat palès que no són demòcrates. Ha quedat palès que cal lluitar contra l'Estat.



I aprofito per criticar també tots els partits que es fan dir democràtics però que segueixen la seva campanya com si il·legalitzar candidatures fos normal. TOTS en són còmplices.



Visca la terra!

gorina.

El feixisme actua si no se'l combat

Ep gent,

avui ha aparegut el vídeo de l'assassinat, a mans d'un militar neonazi, del company antifeixista de Madrid Carlos Palomino. El vídeo el podeu veure a la web del diari El País (estaria bé saber per què s'ha infiltrat, curiosament, en aquest diari...) i l'enllaç el podeu trobar prement directament a aquí.

Suposo que la majoria ja no us enrecordareu que ara farà 1 any i mig, si no m'erro, en el mes de decembre, a Madrid, el partit neo-feixista Democracia Nacional va convocar una manifestació en contra la immigració i, alhora, els col·lectius antisistema van convocar una contramanifestació per oposar-se al racisme.

En Carlos Palomino, juntament amb altres companys antifeixistes, es dirigien a la manifestació quan al tren es van trobar amb el fill de puta militar Josué Estébanez (que quedi clar el nom d'aquest assassí). Aquest militar espanyol anava amb una navalla, amagada, preparat per actuar. Ja ho podeu veure clarament al vídeo.

Només vull comentar dues coses que em passen pel cap després de veure el vídeo:

la primera és com de fills de puta arriben a ser els neonazis. Com una persona pot estar tan malalta d'anar amb un ganivet al tren esperant a trobar algú a qui clavar-li? Com es pot ser tan desgraciat? Ràbia, odi, és el que em fa sentir veure aquestes imatges... però també solidaritat a tot el moviment, cal plantar cara.

i aquesta és la segona cosa, que cal plantar cara. Si mireu el vídeo podeu veure com entra en Carlos amb amics seus, anant cap a la mani. Els seus amics es queden mirant al nazi, que el reconeixen com a tal, però ningú té pebrots a dir res. L'únic que té pebrots a plantar cara al feixisme és en Carlos, que ho va pagar amb la seva mort. En Carlos, que va morir en la lluita contra el feixisme. Segurament és molt més fàcil fer veure que no veus res, i segurament no l'haguessin apunyalat a ell. Però no dir-li res significa deixar-li via lluire al feixisme i cal recordar que el nazi anava armat i preparat per atacar, no necessitava cap excusa per fer-ho, ho hagués fet igualment.

És molt important recordar que el feixisme és una ideologia que es basa en la superioritat d'uns sobre els altres, en l'extermini d'una sèrie de gent (jueus, homosexuals, d'esquerres, etc.). És, doncs, una ideologia que per si mateixa es basa en la mort de moltíssima gent i que s'alimenta d'aquesta violència. Altres ideologies provoquen morts, sí, però no es basen en l'odi ni en la violència, és molt diferent. Per això cal actuar contra el feixisme, per això cal dir ben alt que som antifeixistes, que no els tolerarem que campin pels nostres carrers, perquè cada símbol feixista significa la mort de molts companys.

L'única ideologia que cal combatre amb l'acció directa és el feixisme. I no, els antifeixistes no som com els feixistes però "d'esquerres", com alguns mitjans de manipulació volen fer creure, sinó que som els que sabem que deixar via lliure al feixisme és deixar via lliure als assassinats i a les massacres. Per això diem i animem a actuar.

A actuar com ho va fer en Carlos Palomino, perquè a ell li va causar la mort però segur que si tots els altres que estaven al vagó l'haguessin recolzat, això no hagués passat. Això ens ha de fer veure que cal plantar cara al feixisme, no l'hem de tolerar. Encara que corri el risc que m'apunyalin, si els deixo fer encara apunyalaran més.

NI UN PAS ENRERE.

Gràcies Carlos! No t'oblidem!

Manifestació en record de Carlos, un any després del seu assassinat

Canvis al blog

Ep gent,

Us comunico que aquest blog ha patit canvis importants. El més important és que he decidit apropiar-me el blog i, així doncs, el blog passa a ser només meu i no ja compartit amb el Joel. Malgrat que a mi m'agradava que el blog fos compartit i aprofitar-ho per conèixer les seves i meves opinions, com que ell no escriu ni s'hi passa mai he preferit fer-me'l meu.

Ja li ho vaig dir fa temps i ara m'he decidit a quedar-me'l. El blog, doncs, passa a ser meu. Però si algun dia algú hi vol escriure alguna cosa, jo encantat de cedir-li, eh! Que consti!

Doncs amb aquest canvi n'ha vingut algun altre sense importància, com per exemple en l'encapçalament, el perfil o els enllaços. Potser hagués estat bé fer un canvi de color i això, però jo sóc negat i l'haguéssim empitjorat massa. Es queda així ;)

Doncs res, espero escriure quelcom aquest cap de setmana.

Una abraçada!

Salut.

gorina.

Els petits sempre han de dubtar del poder dels grans

Ep gent,

avui escric perquè tinc moltes ganes de parlar. Però no em ve de gust fer jo un "rotllo" dels meus, no vull posar-me a parlar sol sobre alguna idea meva, o sobre com veig què. Ara més que mai tinc ganes de parlar amb la gent, saber què en pensa del sistema establert, si creu que hi ha alguna alternativa viable, etc.

Però bé, això pel blog no es pot fer. O es pot fer només si jo us plantejo un tema i anem divagant amb comentaris... però no és mai el mateix.

Un dels temes que cada cop crec que és més clar i important pel funcionament democràtic d'un país, i que en canvi la societat rebutja, és el que deixa intuir el títol de l'entrada: Els petits sempre han de dubtar del poder dels grans. Per què dic això? Ho dic perquè de models d'Estat n'hi ha molts: Dictadures feixistes, suposades democràcies burgeses on qui mana sempre és el mateix gos amb diferent collar, governs d'esquerres socialistes (reals, no com el PSOE sinó com Veneçuela), dictadures comunistes, etc. Però tots aquests tipus de govern tenen una cosa en comú: són un govern de poques persones que controlen tot el poder. I això és molt perillós.

Independentment de si el govern és més o menys legítim, el poder que arriba a tenir aquest és immens i, per tant, és molt fàcil que un govern (reitero, encara que sigui democràtic) se n'aprofiti de la seva situació de superioritat per exercir un control sobre la població, dominar-la i, sobretot, intentar mantenir-se en el poder com sigui (controlant els mitjans de manipulació, enganyant, ...)

Davant d'aquest poder que tenen uns pocs només hi ha una manera que la societat pugui exercir un control sobre el que fa el govern. Ja no cal ni que justifiqui per què hi ha de ser, el control, i és que la política, t'agradi o no, és el que decideix sobre la teva vida i sobre la de qui t'envolta, per tant, si t'importen les vides, la política t'ha d'importar encara que no t'agradi. Dit això, davant l'alta possibilitat de caciquisme, només hi ha una manera d'intentar evitar que això passi: que la població estigui informada i tingui un esperit crític contra tot allò que faci el govern.

Hem d'aconseguir que la gent dubti sempre dels que manen (fins i tot quan manem nosaltres) perquè només d'aquesta manera els que tenen el poder estaran vigilats. Si la societat, com passa actualment, passa del que fan els que controlen el poder, aquests tenen via lliure per fer el que vulguin: lleis que provoquen desigualtats i més diners pels rics, guerres per robatoris, especulacions, falta de democràcia, imposicions, etc... i tot això que fan no té cap preu; però només perquè nosaltres estem alienats i no dubtem mai del que fan aquests. Si cada cop que fan quelcom que no ens agrada notessin el nostre alè al seu clatell, pararien de fer-ho. Perquè realment som nosaltres qui té el poder, som nosaltres la majoria. Encara que ells tinguin les armes, nosaltres som qui construïm el país i quan aprenguem a defensar els nostres interessos i els de totes les persones (cal pensar en el col·lectiu, també en la gent del Tercer Món) i no els deixem crear les seves injustes riqueses, Guanyarem la Batalla als Capitalistes.

Però bé, no em desvio. El que vull dir és que en el model de societat que hem construït, un sistema assembleari directe és impossible i, per tant, ens cal un Estat. Un Estat, però, és un model molt imperfecte i que pot crear molt fàcilment que qui el governa es corrompi, sigui de la ideologia que sigui. I per això som nosaltres, el poble, els que no tenim el poder, els que hem de vigilar que els nostres governants no exerceixin un control sobre nosaltres.

Com va dir algú (no sé si en Xirinacs, no ho sé): Lluitarem contra el fort mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts.

Visca el poble!